No és l’estrès, és viure distreta.
Hola, com estàs?
Aquests dies he estat gairebé deu dies sense Instagram, no és la primera vegada que ho faig, i és un regal.
No et mentiré, ha sigut incòmode en molts moments.
He sentit avorriment. Silenci. Buit. També serenitat…
I precisament aquí ha passat alguna cosa.
Més calma.
Menys comparació.
Menys ganes de comprar coses que no necessito.
Més presència a la feina.
Més atenció real amb qui tinc al davant.
Més connexió amb mi.
M’he adonat que potser no em falta temps. Potser el que faig és regalar-lo.
Vivim distretes.
I quan vivim distrets, ens allunyem dels nostres valors.
I sense valors, perdem el centre.
No faig un discurs en contra de les xarxes.
Però sí una pregunta:
Quan present et sents a la teva pròpia vida?
He gravat un nou episodi del podcast parlant d’això.
De la distracció.
Del silenci.
Del que passa quan deixes de fugir.
Si el vols escoltar, ja el tens disponible :)
Potser no et falta temps. Potser hem d’aprendre a habitar-lo de veritat.
